Ens tornaran a treure els ulls i els runyons per aquest Nadal?
Hem d'accedir a les constants demandes dels infants : "capritxets", llepoleries, regals, etc....?
Fins a quin punt els pares i mares hem d'accedir a les peticions desmesurades dels fills i filles?
Els infants ho volen tot perquè tot ho mereixen i perquè són dignes hereus de la própia vida. Demanen temps, demanen afecte, demanen atenciò ,demanen colors, demanen formes, demanen textures, demanen emocions, demanen les aigües i el moviment de l'aire, demanen el foc , la pedra , el cristall i la flor. I nosaltres aclaparats per l´emociò de la seva demanda assistim la seva gana i la seva set amb artificis que substitueixen els desigs màs naturals. Insaciables semblen calmar-se amb sabors que exploten, dosis de glucosa que calma , so d'embolcall que entretè i joguines intel.ligents . Però l'artificialitat no contenta, i tornen a mirar-nos amb cara d'insatisfets per exigir allà que creuen merèixer
Sucumbim sovint a la veu de la por i en mans d'aquesta cedim territori i poder. Perdem confiança, seguretat i autoritat. Abdiquem en la nostra funció i caràcter de governants. Pare i Mare, Rei i Reina, atorguem el tro a la desmesura i la tirania, a la princesa de mirall deformat i a un príncep sense espasa.
En la demanda de l' infant hi ha el seu desig i el nostre deure: la recerca del límit i la llei que permeti la descoberta, l´emoció expressada i el sentiment pensat, l'actitud combativa i la contenció, l´escolta activa i la construcció de criteri. Pot ser caldrà començar aprenent a escoltar-nos a nosaltres mateixos per escoltar millor els nostres fills. Atendrem aleshores amb més claredat les seves veritables necessitats , podrem ensenyar a escollir amb criteri, aprendrem del valor del NO, i posarem en joc l´esforç i la responsabilitat per ajudar-los a fer-se menys dependents i més autònoms.
...I quan bufin fort els vents del desig respirem profundament, relaxem la marxa, i consultem la pròpia brúixola.